Conservació del xoriguer petit i l’esparver cendrós
El xoriguer petit desaparegué de Catalunya a meitat dels anys 80 degut a la transformació de l’hàbitat bàsicament per intensificació de l’agricultura (transformació a regadiu, ús de pesticides, manca d’edificis vells on criar …). Des de principis dels anys 90 i mercès a un llarg projecte de cria en captivitat i reintroducció, el xoriguer petit ha anat recuperant-se i en l’actualitat compta amb unes 160 parelles a Catalunya (un centenar als secans de Lleida). Entre d’altres, ha estat fonamental per aquesta recuperació habilitar edificis vells o altres de nova construcció perquè els xoriguers hi poguessin niar.
L’esparver cendrós és una espècie estival nidificant molt localitzada i escassa a Catalunya. Va estar a punt de desaparèixer de Catalunya, on va arribar a només dues parelles reproductores. Des de la Generalitat es va iniciar el 1986 una campanya de localització i protecció dels nius als camps de cereal, que ha aconseguit elevar a 60 el nombre de parelles que nidifica actualment a la Plana de Lleida.
Des de l’any 2012 col·laborem en la conservació d’aquestes espècies, amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat aportant material a les campanyes anuals de seguiment i conservació d’ambdues espècies. En contrapartida, muntem aguaits per fotografiar el xoriguer petit en les proximitats d’una de les colònies de cria de la Plana de Lleida i en els territoris de cria de diferents parelles d’esparver cendrós.